Misteriosament feliç

MISTERIOSAMENT FELIÇ Repasso la premsa diària , enutjada i tipa de la paraula més cops escrita i pronunciada els últims mesos : crisi ! Gairebé sembla que ens en anem al llit formant part de l’estat del benestar i ens llevem pobres com les rates. Els bancs – pobrets ! – sanglotegen enmig de la sorpresa colectiva : ai senyor , senyor…que no podrem guanyar tants diners amb els vostres diners , snif , caram , caram.!Han “tancat l’aixeta” i ara ja ens miren d’escaire , com a futurs morosos Els encorvatats economistes seriosos davant la premsa explicant que “ells” ja ho havien avisat…que anàvem de mal borràs…que es veia a venir…um..quin greu que ningú se’ls escoltés. Segur que totes aquestes paraules esteu tips de sentir-les els últims temps. Ve de gust tancar la tele , la ràdio i no obrir la premsa per poder evadir-se per una estona de tan i tan martelleig que ja ens sabem de memoria i estem patint-lo cada dia a l’hora de , per exemple , omplir el cistell. Fullejant la resta del diari veig una notícia que em fa oblidar tot això:L’Institut Guttmann , referent per a les lesions medul.lars , obrirà a Lleida. Sembla que les converses dutes a terme per part del delegat de salut i l’Institut van per bon camí. S’instal.larà dins el CAP Onze de Setembre i les dependències seran contigües a la residència d’Aremi , que acull nens i joves que pateixen paràlisis cerebral i altres discapacitats i que també podran beneficiar-se d’aquest nou servei. Resseguint les notícies llegeixo amb satisfacció que el poeta de Sanaüja i recent Premi Nacional de Poesia,Joan Margarit ha publicat Misteriosament feliç , el seu nou llibre de poemes. Al menys ambdues notícies em distreuen de la resta i em fan feliç. Sense cap misteri. Per una estona si més no.