miércoles, 8 de junio de 2011

comentari irònico satíric

El “cuentista”. Comentari irónico-satíric sobre ves a saber qui

Somnis de matinada………….

Vaig redactar tot un escrit seriós i entenimentat amb una explicació acurada del què passava. Però , ves per on , desprès he considerat què no calia.

Tanta lletra , tanta feinada a llegir ,uf… per un fet que es desmunta tot sol , però que també crec que heu de saber. És que riurem tots plegats!.

Parlem clar i juguem net.
Hem guanyat per poc , però hem guanyat.
Les regles dels sistema diuen que els pactes són legítims.

No compartim les formes utilitzades però aixi ha estat.

Fins aquí ens movem dins la democràcia , però a alguns dels nostres adversaris polítics els han perdut les maneres.

Voleu jugar? Juguem doncs:

Es permeten fer velades insinuacions , ridícules.

És fácil saber de qui vénen ja que poques persones son capaces de fer això.. Uns dels més grans “cuentistes” , Tolkien , ja va morir , així que useu la vostra imaginació.

Deu ser un gran amant dels contes i la fantasia.

Uns em coneixeu millor , d’altres no tant. Però no cal pas que us refieu de la meva paraula.

Repto , a qui correspongui , cavaller i/o dama ( amb les meves disculpes per als cavallers i les dames de veritat, per la comparació ) , repto , deia , a que ensenyi els missatges amenaçadors a la comissaria més propera .

Parlar es gratis. Calumniar espero que no. Això , malgrat el que he dit abans , no és un joc. Això és seriós.

Deixeu-vos de punyetes i anem per feina. Se suposa que lluitem pel mateix.
Què som ? Regidors electes que hem de procurar tindre sentit comú i bona disposició o maquiavèlics personatges que escolten rumors malintencionats i s’autoabanderen com a posseïdors de la veritat absoluta?. Richelieu(s) de pa sucat amb oli?

El que mai vaig imaginar , es que al marge de partits politics , triant la millor manera de ser útil al poble s’utilitzarien formes tan rastreres i gratuïtes per desprestigiar el contrari.
Tots podem “JUGAR” a aquest joc. Aquest cop he baixat de nivell en no fer servir noms , en insinuar, sense que serveixi de precedent.
Oi que no cal fer servir noms , oi que m’enteneu?. Que reculli el testimoni l’interessat/ada.

Ai tu , mira , tenia ganes defer-hi broma i treure-li ferro. No sóc pas perfecta, però sí que sóc una senyora en tota l’extensió de la paraula i me’n ric de tot plegat.

Si teniu allò que cal ,(parlo de proves, no sigueu malpensats…) endavant ; esperaré…asseguda.
Això és la repera….que somia….zzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

jueves, 2 de junio de 2011

La Repera de Lleida: estupidesa emocional (II)

La Repera de Lleida: estupidesa emocional (II)

estupidesa emocional (II)

ES MOLT INTERESSANT VEURE COM PERSONES INTELIGENTS PODEN COMPORTAR-SE DE FORMA ESTÚPIDA.INTELIGÈNCIA , EMOCIONS, INTELIGÈNCIA EMOCIONAL...LA LÍNIA QUE SEPARA AMBDUES COSES ÉS MOLT FINA. UN BON PRINCIPI PER A FER PEDAGOGIA DE LES EMOCIONS ES DESCOBRIR VALORS TAN BÀSICS COM EL RESPECTE , LA CONFIANÇA O L'AMISTAT. DOMINAR LES EMOCIONS....DIFÍCIL PERÒ DESITJABLE