jueves, 11 de octubre de 2018

Perdre els papers


Perdre els papers

Gairebé tot al nostre món està relacionat amb el paper.

No tenir un paper a mà pot ser un problema en moltes circumstàncies de la vida.

(Que ho preguntin als "sense papers"!)

Amb un paper pots fer una cigarreta, un mocador (de paper), ens fa molt servei quan estem refredats. Un tros de paper dóna fe de què existim. No podem comprar res sense un "paper".

Hi ha embolcalls de paper, bosses de paper, inclús hi ha paper que no és paper. (Paper film, paper d'alumini)

Si no tenim diners, podem pagar amb un taló bancari, és clar, de paper.

Els bolquers de les criatures són de paper de cel·lulosa, la premsa, les revistes, inclús els vestits (Mollerussa, quina bellesa!).

També de forma figurada es diu que una persona "ha perdut els papers".

Un actor diu quin és el paper de la seva vida.

El paper és poderós i alhora fràgil. Tots hem sentit a dir referint-se a construccions de baixa qualitat "cases de paper" o que una persona té "els papers mullats". Si ens paren els Mossos i ens multen diem que ens han "empaperat".

És poderós (diners, documents) i humil (paper de cuina, paper de regal).

(Fixeu-vos si és poderós i humil a la vegada, que triem els nostres regidors, diputats i representants en general mitjançant d'un paper (vot) i que també després de fer servir el bany necessitem paper higiènic)

, espero que ningú es confongui en l'ús d'aquests dos papers i faci servir el primer com si fos el segon.
Ja sabeu, "qui perd els orígens perd identitat". De nosaltres depèn.

©La Repera de Lleida