sábado, 13 de agosto de 2011

el campanar de Sanaüja

16
núm. 31
... de la Vall
Sota el rellotge que marca el
pas del temps a Sanaüja veig la
silueta gairebé omnipresent del
castell que sembla mirar -fi t a fi t- el
campanar. El castell, enlairat, conserva
la seva dignitat d’èpoques
pretèrites i sembla dir-li a tothom:
“Contempleu-me, segueixo aquí i
heu d’alçar els ulls per veure’m des
de la vostra minsa posició. M’heu
pres la campana, ja no marco el
pas de les hores, l’esdevenir del
poble ja no rutlla amb la cantarella
que sortia de les meves pedres. Em
doneu l’esquena cada cop que voleu
saber l’hora… i tu!..., usurpador, fas
sortir i entrar els sanaüjencs de les
seves llars al toc implacable del teu
ritme i al caprici de les teves
sagetes”.
Esdevé molt original la
ubicació del campanar de
Sanaüja, separat de l’església
i amb pas obert a sota
per accedir a la plaça Major.
Tanmateix, antigament
el campanar es trobava al
castell. Amb quatre tocs al dia regia
la vida del municipi. Feia també les
funcions de toc fúnebre i d’alarma
en cas d’incendi així com també en
les tronades. Les seves funcions
es repartien entre el campanar del
castell i les campanes de la façana
de l’església des de la seva reconstrucció
l’any 1868. Sembla que el
nou campanar de la plaça Major es
construí per la necessitat de canviar
la maquinària del rellotge del castell
i les seves funcions passaren totes
al nou rellotge.
Els actes religiosos s’anunciaven
des de les campanes de
l’església i la resta, excepte el toc
a morts, des del campanar. Les
obres s’iniciaren l’estiu de 1929 i
s’acabaren abans del 8 de desembre
per poder-lo inaugurar per la
fi ra de Sanaüja. És a partir de la
fi de la guerra quan ja comença a
funcionar de forma més regular. Fou
necessari obrir el pas a la plaça que
abans restava tancat i que ocupaven
un molí de guix i una fusteria,
remodelació urbanística d’accés a
la plaça Major molt desafortunada
segons uns i encertada segons altres.
Els plànols del #campanar els va
fer un jove estudiant d’arquitectura
que passava els estius a #Sanaüja,
segurament a Cal Nosa, al carrer
Escots, d’on era fi lla la seva mare.
Aquest jove era en Joan Margarit i
Serradell (1908-1997) pare de Joan
Margarit i Consarnau, fi ll de Sanaüja
i reconegut arquitecte i poeta.
No pretenc amb aquesta exposició
fer història acurada del campanar
sinó més aviat situar-nos en el
poble, en com era abans i com és
EL CAMPANAR DE SANAÜJA
Esdevé molt original la ubicació del
campanar de Sanaüja, separat de l’església
i amb pas obert a sota per accedir
a la plaça Major
17
núm. 31 ara. Puc imaginar-me les campanes
al castell i veure la vida com era
abans: els homes i els seus animals
tornant de les feines al camp, les
dones caminant de pressa per acabar
el dinar o el sopar pels seus, o
tornant del tros, segons l’estació de
l’any, de portar viandes als treballadors.
Veig un poble viu, ocupat,
amb anades i vingudes, acalorat
buscant l’ombra dels arbres de la
plaça, misteriós i trist embolicat en
la boira; sento les veus dels nens
jugant al carrer o sortint d’escola,
els alegres joves cantant caramelles
o els neguits i les privacions de la
guerra civil. Veig el poble créixer i
vèncer el passat, lluitador.
I el veig ara, amb els nostres
menys de 500 habitants, i és un
poble bonic, que conserva molts
serveis: gaudim de consulta mèdica,
de farmàcia, forns de pa, carnisseries,
comestibles, piscina, bars,
botiga de roba… Realment som uns
privilegiats per viure on i com vivim.
Està bé poder anar al supermercat
a omplir el cistell per a tota la setmana,
però conservar els comerços
propers està resultant un privilegi a
l’abast de pocs i una forma de sobreviure
en l’estil de vida rural. Els
nostres establiments són valents de
mantenir-se oberts i potser no se’ls
reconeix adequadament, donen
vida al poble a la vegada que ens
faciliten el dia a dia. Igual que és una
mostra de la capacitat de sobreviure
el capital humà que té ganes de
fer-hi moltes coses. Em refereixo a
les diferent associacions lúdiques,
esportives i culturals, de les quals
en tenim una bona col·lecció.
Els pas del temps ens marca,
ens fa canviar, adaptar-nos a noves
circumstàncies, millors, pitjors,
sempre diferents. El campanar ha
estat testimoni del pas del temps
a Sanaüja. Ha vist molts canvis en
la forma de vida, en l’economia, en
els costums... i ell mateix ha canviat.
Per bé. Ara mateix i gràcies al
Josep Riera que està fent una labor
de manteniment i neteja important,
tornarà a reeixir. Cal que les 4.329
pessetes que inicialment va valdre
el rellotge del campanar valen la
pena, pagades a la casa de José
Pocovi de Barcelona que ignoro si
encara existeix.
Marqui les hores el castell abans
o ara el campanar, aquí continuem
amatents. El rellotge del campanar
espera que es faci fosc per dirigirse
al seu vell amic, el castell, que
impertorbable se l’escolta: “Sí , et
contemplo i veig les restes d’un
temps passat. Ja no marques les
hores però ets el nostre digne símbol
com a poble. Ja no anem al toc de
les teves campanes sinó amb les
meves, però tens llum pròpia com
correspon a la teva grandesa. Els
Sanaüjencs no et donen l’esquena
per saber l’hora, ans al contrari, ets
emblema i escenari. On hi ha el gran
espectacle de focs de la Festa Major?
Als teus peus... On, si no?”
TEXT: GEMMA MARTÍNEZ
FOTOS: ARXIU