Temps de collir olives...i el Pere de cal Piules

#honradesa #administració Per omplir aquesta tarda d'hivern, melangiosa a la terra on la boira embolica els ametllers, m'he posat a llegir. Avui escriure no em venia de gust i m´he estimat més remirar el prestatge de lectures pendents o inacabades que un acumula al llarg de l'any. Porto temps llegint gairebé només per temes sobre la futura novel.la que estem escrivint amb Daniel Pio, que porta el títol provisional de "El Escudo de Sant Jordi". Arxius, contrastar dades, biografies de personatges, tot plegat molt seriós i entenimentat i on cal estar concentrat en la feina i disposar d'un entorn relaxat i avinent. El que us deia...avui no era el meu dia per escriure i m'he posat tota plena de mandra com estava a fullejar "Cosint al sol" de #Josep Coma, on les narracions curtes que ens proposava l'escriptor lligaven bé amb el meu estat d'ànim. He anat a parar a una on el protagonista és el Pere de cal Piules i es descriu la feina de collir olives. S'intueix que els fets transcorren en un moment inconcret entre els anys quaranta o cinquanta, però podria ser ben actual. El Pere, sense ser un noi curt de gambals, no és massa instruït. La seva vida és treballar, treballar i treballar, però té consciència col.lectiva lligada al seu territori i a la classe que pertany. Entén d'injustícies i penúries i el sentit comú és el seu conseller diari. Vet aquí que trobant-se al molí d'oli en tertúlia amb el moliner i d'altres companys del poble surten a parlar d'un nou impost que els aplicaran per arreglar un pont que és va endur una riuada i les joves que els caldrà fer. Per si algú desconeix el que és una jova, us diré que és bastant usat als pobles per fer una feina on el pressupost es mínim i la gent que pot hi treballa sense cobrar. Si algú no pot fer la jova o bé paga o hi envia algú al seu lloc. El Pere, escoltant les opinions dels reunits, de sobte és posa a parlar tot decidit encara que no és el seu fort participar de les converses. Sent que ha trobat la clau de tot el problema humà i els formula una pregunta: Sabeu què hi fa falta en aquest món?. El silenci pren possessió del molí fins llavors sorollós. el Pere sense encomanar-se a ningú els diu: Hi falta una "O" i una "M". Encuriosits pregunten per què hi falten dues lletres, i ell contesta: falta la O "d'onradesa" i la M de "ministració". Els presents no poden fer res més que manifestar el seu total acord amb el què els diu, malgrat no fer-li constar que a pesar de tenir raó més que un sant, el sant era fluixet en ortografia. Ras i curt, que a pesar de la complicació del món on vivim, és el mateix de sempre en tots els temps i les persones com en Pere de cal Piules ens ho diuen amb el seu llengüatge que a pesar de la seva poca instrucció correspon a una deducció primària però gens equivocada. Llàstima que el Pere de cal Piules no estigui a algún lloc on hi faria falta la "O" i la "M". A travès d'ell reivindico el nostre dret a estar tips de fer de rucs per permetre que ens vagin a cavall tant de temps. Si el genet estreba la seva montura, aquesta acaba rebentant i digueu-me, què farà el genet llavors?

Desde el más allá llegan estas palabras dirigidas al Gobierno Español. "Cataluña es un país vigoroso. Cataluña es un país robusto. Los catalanes son altivos, belicosos, de esforzado corazón; pues palo y hierro a los catalanes, decís vosotros, olvidando que al caballo fogoso y de pura sangre no se le puede domar con el látigo y la espuela, porque indudablemente se dispara y arroja al jinete por el aire. Y si se le quiere entrenar con mano dura, tampoco se logra el objeto, pues entonces, cuando otra cosa no puede, se levanta de manos, se deja caer de espalda y revienta bajo el peso de su cuerpo al jinete que imprudentemente lo castiga. Lo que doma al caballo fogoso son las caricias y la mano suave del jinete. Y contrayéndome a la misma Cataluña, ¿ no es aquel país laborioso, trabajador, inteligente y honrado? No lo podéis negar. Pues entonces, ¿por qué lo mandáis como a un país de salvajes o vagabundos? Ahí está la falta de tacto, ahí está la falta de talento. ¿Que necesidad hay de ver a aquella Barcelona que está hecha siempre un campamento? Los campanarios llenos de soldados, los cuerpos de guardia todos fortificados, los cañones de los fuertes amenazando Barcelona. ¿Y para qué todo esto? Un pueblo tranquilo como aquél, y un pueblo que a las once de la noche es muy poca la gente que se encuentra por las calles, porque como pueblo fabril y trabajador tienen que levantarse al amanecer... ¿Son los catalanes españoles? pues devolvedles las garantías que son suyas, que tienen derecho a usar de ellas, porque las han conquistado con su sangre; igualadlos a los demás españoles; si no los queréis como españoles, levantad de allá vuestros reales, dejadlos que para nada os necesitan, pero si siendo españoles los queréis esclavos, si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo, amarradles a la mesa el cuchillo como lo hizo aquel rey; encerradlos en un círculo de bronce, y si esto no os basta, sea Cataluña talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita, PORQUE ASÍ Y SÓLO ASÍ VENCERÉIS NUESTRA ALTIVEZ; ASÍ Y SOLAMENTE ASÍ DOMARÉIS NUESTRA FIEREZA" General Prim, 1851