Aquae et ignis interdictio

Aquae et igni interdictio. La #legalitat i la #legitimitat Uns dels principis del dret (i del sentit comú) diu clarament que quan alguna cosa és aconseguida mitjançant l’engany és nul.la a efectes legals. Aquest principi que sembla tan senzill i tan obvi, tots sabem que no s’aplica quan és refereix a l’incompliment de les promeses electorals fetes pels partits a l’hora de lluitar pel poder. Podem posar molts exemples diferents, inclús no rel.lacionats amb la política (o sí) de casos injustos en què possessions privades no han retornat mai als seus vertaders i legítims (que no legals)propietaris. Bé, el tema del que us vull parlar avui no és ben bé aquest, per tant no hi entraré, encara que hi està molt rel.lacionat. Donem per fet que el pilar de la nostra societat és la legalitat. Aquesta és la base d’un estat lliberal. Aquest principi, i la divisió de poders, en teoria, fa que no estem sotmesos a l’arbritarietat i a la voluntat de les persones, sino que ens regim pels estaments diferents que han d’actuar desvinculats d’interessos personals o de criteris absurds. Els últims dies sentim a parlar molt de legalitat. A l’Estat espanyol la Constitució és superior a la llei i a la resta de normes de l ’ordenament; per tant, el principi de legalitat està subordinat al principi de constitucionalitat. Entrem ara en la legitimitat. Legimitat és un concepte que garanteix que una persona o institució exerceixi el dret que li ha estat donat segons les lleis vigents. En un estat de dret, el vot dóna aquesta legimitat. Dit tot això podem concloure que és el poble que expressa la seva voluntat i delega en els seus representants la feina de portar el benestar a la societat. Anem al principi, legalitat, legitimitat…incompliment de promeses electorals…podem concloure també que aquest incompliment quan és tracta d’assumptes molt importants que afecten a bona part de la població resten legitimitat als representats del poble. Recordem el que vol dir la paraula democràcia: el poder emana i resideix en el poble, poble que per altra part, té dret (legítim) a expresar-se i manifestar-se en defensa dels seus interessos i a qüestionar-se la legitimitat dels seus governants. Podríem dir que el ciutadà estableix un contracte amb els seus governants i que si parlessim en un altre àmbit, aquest contracte quedaria (com deia al principi) trencat, si ha estat aconseguit amb enganys. El contracte més gran entre el poble i el seu govern és la Constitució, com hem dit abans. I tornem enrere un altre cop: acceptem aquest contracte sempre que la legalitat i la legitimitat vagin de la mà. Els drets, i els deures, no són intocables, i la Constitució no és res més que un document que pot ser modificat si cal. La legalitat és un argument legítim per impedir la cel.lebració d’un referèmdum a Catalunya sobre el què vol el poble català?. Jo ja tinc la meva resposta. “Aquae et igni interdictio”, era a l’Antiga Roma, la privació de l’aigua i del foc i de tot lo bàsic per a la vida,per als que havien cotmés un delicte greu. Tradueixo en el nostre cas, aigua per dret a decidir i foc per dret a canviar el que no ens agrada prèvia consulta (legal o no) però que en tot cas, serà legítima.