Papallones Posar el peu a terra i sentir, punyent, la manca d'un cos per bregar dins el llit, encara calent. El rosec a la panxa, el fred que s'endinsa i les papallones que ja no volen, lleugeres, en sentir el buit. Em bellugo, dubtosa i perduda, esguardant l'antic oasi del meu matalàs. El pensament esvaït i enyorant el que mai ha estat viscut. L' univers s'atura al meu davant i m'acompanya en el meu camí per descobrir. Sento nosa. Em rendeixo davant la lluita impossible de qui no s' arrisca. No he estat volguda ni desitjada. No he sigut oasi ni passió. No he fet volar papallones. He somrigut, adient, amb qui he bregat amb tendresa, i m'acomiado sense rebre la calidesa de l'amic que hauria estat. G.Galgani. Octubre 2013